Tema 2

TEMA 2: METEORITZACIÓ I EROSIÓ

METEORITZACIÓ

Hi ha dos tipus de meteorització:

La meteorització física o la química.

La meteorització física consisteix en una fragmentació de la roca que no comporta canvis en la composició química.

De meteorització física n'hi ha de quatre tipus: congelació de l'aigua, canvis de temperatura, éssers vius, sal.

La meteorització química consisteix en l'alteració de la composició química de les roques.

Els principals agents són l'aigua i les temperatures elevades. La meteorització química és màxima en ambients càlids i amb pluviositat i humitat elevades.

Altres agents com el diòxid de carboni i l'oxigen originen molts productes d'alteració, com per exemple els carbonats i els òxids.

EROSIÓ

L'erosió és el conjunt de processos que descomponen i destrueixen les roques.

Les forces que les aigües dels rius i dels torrents i el gel de les glaceres exerceixen sobre les roques les desgasten. Amb el pas del temps s'acaba formant una vall. L'aigua i el gel són agents erosius.

Quan l'acció dels agents erosius es produeix sobre roques de duresa diferent, l'erosió s'anomena diferencial.

EL TRANSPORT

El transport és el procés d'enllaç entre la destrucció produïda per l'erosió d'una forma de paisatge i la construcció per sedimentació d'una de nova.

Les conseqüències del transport són que, mentre dura, les partícules es desgasten a causa del fregament que es produeix entre aquestes, i segons la seva composició, o bé s'arrodoneixen, o bé arriben a dissoldre's.

LA SEDIMENTACIÓ

La sedimentació és el procés de deposició de les partícules arrencades de les roques.

Les zones en què es produeix la sedimentació s'anomenen conques sedimentàries.

Hi han dos tipus de conques sedimentàries: les continentals i les marines.

REFERÈNCIES

Llibre digital de ciències de la naturalesa, 2n ESO (ed. Digital text)

Llibre de ciències naturalesa, 2n ESO (ed. Barca nova)

Laura Fenollar

Tema 2

TEMA 2: MODELAT FLUVIAL

L'aigua és un agent erosiu que presenta dues accions contraposades: una de destructora i una altra de constructora. Aquest procés es dóna tant als rius com al mar.

Les aigües dels torrents, les rieres i els rius són agents geològics de primer ordre.

 L'acció erosiva dels torrents, les rieres i els rius és diferent al llarg del curs del riu, el qual es pot dividir en tres trams: curs superior, curs mitjà i curs inferior.

Curs: Superior.

Acció geològica: És el més proper al naixement; les aigües baixen amb molta força, efectuen una erosió intensa i transporten molts materials.

Accidents més importants: Les estructures que es produeixen són formes típicament erosives: hi ha força cascades, salts d'aigua i ràpids, la vall té forma de V molt tancada i quan el riu discorre sobre roques dures pot formar gorges o congostos.

La Foradada - L'Esquirol  (Osona)

 Curs superior - Riu Xúquer

Curs: Mitjà.

Acció geològica: La vall fluvial s'eixampla i el pendent es fa més suau, les aigües discorren amb menys i, per tant, la capacitat erosiva i de transport és menys important que en el curs superior.

Accidents més importants: Els meandres.

Curs mitjà - Riu Xúquer

Curs: Inferior.

Acció geològica: Correspon a la desembocadura i a la zona immediatament superior.

Accidents més importants: Principalment, l'estuari i el delta. També es poden formar terrasses i meandres.

Curs inferior - Riu Xúquer

REFERÈNCIES

Llibre digital de ciències de la naturalesa, 2n ESO (ed. Digital text)

Llibre de ciències naturalesa, 2n ESO (ed. Barca nova)

Laura Fenollar

Tema 2

TEMA 2: MODELAT COSTANER

Els agents erosius són les onades, les marees i les corrents marines. També hi té a veure la direcció, la velocitat i la força del vent.

Accidents més importants

Alguns accidents mes importants són:

-penya-segat

-platges

-delta

Penya-segat: Es produeix quan les onades de una costa pica a les roques.

De la platja de les catedrals (Ribadeo)

Platges: estan formades a les costes baixes per la sedimentació dels materials transportats i dipositas al mar.

Delta: si un riu quan desemboca, ho fa per una plataforma molt ample i que hi hagin corrents, els materials que aporta es queden en la desembocadura i si forma el delta.

REFERÈNCIES

- Llibre de ciències naturals, 2n ESO (Ed.Barcanova)
- Llibre digital de ciències naturals, 2n ESO (plataforma eleven)

Clàudia de la Mata

Tema 2

TEMA 2:MODELAT EÒLIC

El vent normalment, no te gaire força per arrencar els materials de mida mes gran, ni per transportar-los gaire lluny. Transportar els materials més grans o més petit, més lluny o més aprop és depèn de la velocitat del vent i la força.

Accidents més importants:

Alguns dels accidents més importants són:

-dunes i platges

-formes de bolets

-cavitats

Dunes i platges: En zones sense vegetació, perden alguns dels elements més fins de la seva superfície, i desprès s'acumulen en altres zones. 

Desert del Sahara (Líbia)

Formes de bolets: Les partícules que es mouen en nivells de lliscament, poden modelar les roques en forma de bolet.

Ciutat encantada (Cuenca)

Cavitats: Les partícules que es mouen en nivells més alts, es més posible que es produeixin grans cavitats.

De la cova del lladre

REFERÈNCIES

- Llibre de ciències naturals, 2n ESO (Ed.Barcanova)

- Llibre digital de ciències naturals, 2n ESO (plataforma eleven)

Clàudia de la Mata

Tema 2

TEMA 2: MODELAT PER GLACERES

Característiques:

Les glaceres es formen en zones on la neu s'acumula i es compacta en forma de gel, formant gegantins rius congelats que es mouen lentament (uns 20 metres a l'any). És aquest moviment el que va erosionant el terreny.

En una glacera podem distingir tres parts:

• Circ glacial: Zona on s'acumula la neu que es transformarà en gel.
• Llengua glacial: Massa de gel que baixa per la vall.
• Zona d'ablació glacial: Final de la glacera, on es fon el gel. Pot desembocar a terra, formant rierols, o al mar.

L'erosió de les glaceres té lloc a través de dos mecanismes diferents:

• Arrencant les roques del llit i les parets de la glacera.
• Per abrasió, a través del fregament entre el gel i les pedres que transporta, i el llit i les parets de la glacera.

Zones ocupades antigament per una glacera:

• Valls en forma d'U, amb el fons pla i els vessants abruptes, amb forts pendents. És exactament com s'ha format la vall de Yosemite que estem veient des d'aquí.
• Horns: Pics muntanyosos, també amb forts pendents.
• Ivons: zones còncaves formades per l'antic circ glacial.

Agents o agents geològics externs que hi intervenen:

Neu, Aigua, Neu.

Procés de formació:

Les glaceres es formen en zones on la neu s'acumula i es compacta en forma de gel, formant gegantins rius congelats que es mouen lentament (uns 20 metres a l'any).

Accidents més importants:

El relleu que modelen les glaceres és força abrupte a causa de la gran erosió que produeixen el glaç i les roques que transporta sobre el fons i les parets de la vall glacial, la qual adquireix una forma característica de U.

A les faldes de les muntanyes sovint es formen tarteres; a més, l'aigua procedent de la fusió del glaç s'acumula a les depressions i dóna lloc a llacs.

Fotografies d'exemples dels diferents tipus de modelat.

Perito Moreno

Piedmont

REFERÈNCIES

Llibre Ciències de la naturalesa, 2n ESO (Ed. Barcanova)

Llibre digital de les Ciències de la naturalesa, 2n ESO (Digital Text)

Anna Gómez

Tema 2

TEMA 2: MODELAT CÀRSTIC

Característiques:

L'agent erosiu d'aquest tipus de modelat és l'aigua de la pluja, que conté una petita quantitat de diòxid de carboni que fa que sigui una mica àcida.

Quan plou sobre roques calcàries, el carbonat càlcic, que és el principal component d'aquestes roques, experimenta una transformació química, a causa de l'acidesa de l'aigua, que fa que es dissolgui.

A les regions càrstiques les erosions es produeixen tant a la superfície, a causa de la circulació de les aigües superficials, com sota terra, per l'aigua que es filtra i circula per l'interior.

Agents o agents geològics externs que hi intervenen:

Aigua.

Procés de formació:

El procés fonamental de la carstificació és la meteorització de les roques calcàries o carbonatades per dissolució, però el carbonat càlcic no és massa soluble en aigua. Per tal que la reacció química que dissol el carbonat del calci es produeixi, cal que l'aigua sigui àcida, aquesta acidesa s'aconsegueix quan el diòxid de carboni es dissol en l'aigua de la pluja procedent de l'atmosfera o de la matèria orgànica en fermentació i forma àcid carbònic.

Accidents més importants:

• Lapiaz o rascler. Petites canals separades per crestes, de vegades força esmolades.
• Dolines. Depressions en forma d'embut originades per enfonsaments causats per la dissolució de les roques calcàries al voltant d'un lloc per on s'infiltra l'aigua.
• Cavernes. L'aigua s'infiltra des de la superfície i, amb la seva acció dissolvent, eixampla progressivament les clivelles i els conductes per on circula. A l'interior de les cavernes hi ha estalactites, estalagmites i columnes, que són formacions de carbonat càlcic dissolt que deixen les gotes d'aigua en evaporar-se.

Quant l'aigua ha dissolt la roca que té sota la capa freàtica, baixa a més profunditat i, per tant, part de l'espai que abans ocupava queda lliure.

Com a conseqüència, la humitat que queda en aquests espais va caient en forma de gotes, i el carbonat càlcic que s'havia dissolt en l'aigua precipita i torna a formar roca calcària.

Això origina dos tipus d'estructures:

• Estalactites: Columnes de pedra que baixen des del sostre.
• Estalagmites: Columnes de pedra que s'eleven des del terra.

Les estalactites i les estalagmites poden unir-se i formar columnes.

Fotografies d'exemples dels diferents tipus de modelat:

ESTALAGMITA

ESTALACTITA

REFERÈNCIES

Llibre Ciències de la naturalesa, 2n ESO (Ed. Barcanova)

Llibre digital de les Ciències de la naturalesa, 2n ESO (Digital Text)

Anna Gómez