LA FÍSICA

Clàudia de la mata

Isac newton:

Isac newton va neixer el 25 de desembre de 1642 ( corresponent al 4 de gener de 1643 del nou calendari) i va morir el 31 de març de 1727. Va neixe prematurament i feia  tres messos de la mort del seu pare.

Quan ell tenia tres anys la seva mare es va tornar a casar i s’en va anar a viure am el seu nou marit.  

Va deixar a newton a càrrec de la seva àvia materna. Al jove isac no li agradava el seu padrastre, i va tenit un cert ressentiment contra la seva mare per haver-s’hi casat amb ell.

Desde els dotze als diset anys, newton es va educar a “the king’s school” a grantham.

Va realitzar els seus primers estudis universitaris al 1661al trinity college de cambridge.

 Va ser un físic matemàtic, filòsof anglès, teóleg, inventor, alquimista

 Newton va ser el autor dels “philosophiae naturalisprincipia mathematica” al 1687. On descriu la llei de la gravitació universal i les tres lleis del moviment. Newton va ser el primer en demostrar que les lleis naturals governen els moviments de la terra. 

El camps de la mecànica, newton va enunciar els principis de conservació de la quantitat de moviment i del moment angular.

Segons el cercle més pròxim a Newton, havia descobert els principis del seu càlcul diferencial i integral cap a 1665-1666, i durant el decenni següent va elaborar almenys tres enfocaments diferents de la seva nova anàlisi. Però gairebé no en va publicar res fins el 1693, i no va completar-ho fins el 1704.

El 1677, Newton va reprendre els seus treballs sobre la mecànica: la gravitació i el seu efecte sobre les òrbites dels planetes, fent referència a les lleis de Kepler, i parlant amb Hooke i Flamsteed. A partir de les lleis de Kepler, ja havia deduït que la gravetat havia de ser inversament proporcional al quadrat de la distància, i va calcular la força que seria necessària perquè la Terra mantingués la Lluna en òrbita, però com que partia de mesures incorrectes del radi de la terra, els resultats no li coincidien, i la va abandonar. Més endavant, però, en conèixer mesures noves més exactes, va veure comprovada aquesta conjectura i va continuar per aquesta via. Va publicar els resultats el 1684.

http://ca.wikipedia.org/wiki/Isaac_Newton

http://es.wikipedia.org/wiki/Isaac_Newton

http://www.google.es/search?hl=ca&q=isaac+newton&biw=1025&bih=365&um=1&ie=UTF-8&tbm=isch&source=og&sa=N&tab=wi

Anna Gómez Borja

ISAAC NEWTON

Isaac Newton va néixer el 4 de gener de 1643 a  Lincolnshire (Anglaterra) i va morir el 31 de març de 1727 a Londres (Anglaterra).

Isaac Newton

Durant la seva vida, va anar a escola molt poques vegades ja que li agradava molt llegir llibres de ciència, matemàtiques, etc. i es passava les hores a la biblioteca.
Newton va crear l’"Analysis per aequationes número terminorum infinitos" que va representar la introducció al que ell va anomenar càlcul diferencial i integral.

Càlcul diferencial

Sobre l’any 1666 Newton va deixar de banda als càlculs matemàtics i va començar a estudiar més coses de la natura.
Un dels descobriments molt importants que va fer Isaac Newton va ser la llei de la gravitació universal que va ser descoberta a l’any 1684 posant en la teoria que dos cossos no podien ser regulars i va estudiar la força dels planetes contra el sol i altres cossos de l’univers.

Llei de la gravitació universal

Gràcies als seus coneixements a l’any 1670 va treballar a fons estudiant els problemes relacionats amb la òptica.
Va demostrar que la llum blanca estava formada per diferents colors (groc, taronja, vermell, violeta, verd, blau i cian).
Sobre l’any 1704 va crear el llibre “Opticks” sobre el qual exposava totes les seves teories.

Llibre Opticks

Els seus invents 
Newton va inventar un telescopi reflector, perquè dissipés la llum i es poguessin veure els diferents colors. Actualment aquest telescopi rep el seu nom.

Telescopi Newtinià

Curiositats

Hi ha un llegenda sobre Isaac Newton que diu que un dia va sortir al seu jardí a meditar i mentre estava assegut a sota d'un arbre li va caure una poma. Diuen que aquesta poma va ser la seva llum, que gràcies a ella va descobrir que existia una força única de la terra que atreia als objectes cap a ella i que la poma havia caigut per aquesta força i així va ser com va començar a estudiar i a descobrir la força de la gravitació universal.
A partir d'aquesta llegenda, hi ha molta gent que a Isaac Newton el coneix com a "Isaac Manzana" (Isaac poma, en català).

"Newton Manzana" (Newton Poma)

Bibliografia
http://es.wikipedia.org/wiki/Isaac_Newton

http://sobrecuriosidades.com/2008/02/29/manzana-de-newton-verdad-o-leyenda/

FÍSICA

Laura Fenollar:

ISAAC NEWTON

Isaac Newton, va néixer el 4 de gener de 1643 i va morir al 31 de març de 1727 va ser un físic, matemàtic i filòsof anglès.

Newton és l'autor dels Philosophiae Naturalis Principia Mathematica (1687), on descriu la llei de la gravitació universal i les tres lleis del moviment. Philosophiae naturalis principia mathematica, va ser l’obra més significativa de Newton. En aquest treball, va exposar la seva idea revolucionària per l’època d’aplicar les matemàtiques a l’estudi dels fenòmens naturals. Newton va desenvolupar la teoria de la gravetat universal.

En el següent enllaç, hi ha un vídeo que exposa de manera didàctica la seva llei de la gravetat universal.
http://www.biografiasyvidas.com/monografia/newton/videos.htm

Newton va ser el primer que demostrà que les lleis naturals governen els moviments de la Terra, i dels objectes celestes. Newton també va crear un model matemàtic per a les lleis de Kepler del moviment dels planetes a partir de la llei de la gravitació universal.

En el camp de la mecànica, Newton va enunciar els principis de conservació de la quantitat de moviment i del moment angular. 

En òptica, va construir el primer telescopi reflector pràctic i va desenvolupar una teoria sobre color basada en l'observació que un prisma descomposa la llum blanca en els colors de l'espectre visible.

En matemàtiques, Newton comparteix amb Gottfried Leibniz el mèrit de la invenció del càlcul infinitesimal. També va demostrar el teorema del binomi generalitzat, va desenvolupar el "Mètode de Newton" per aproximar els zeros d'una funció, i va contribuir a l'estudi de les sèries de potències enteres.

FOTOGRAFÍES:

Isaac Newton

Isaac Newton

Philosophiae Naturalis Principia Mathematica

Mètode de Newton

En aquesta il·lustració apareixen moltes de les coses aconseguides de Newton. Apareix el moviment planetari que va explicar amb la seva llei de la gravitació universal; a la seva mà dreta aguanta un prisma triangular el qual divideix la llum blanca en el espectre dels colors, el qual va estudiar. A la taula apareix la seva gran obra “Philosophiae naturalis principia mathematica”. També hi ha el telescopi de reflexió que va inventar i darrere el pomer hi ha la lluna els quals, segons la paràbola, el va inspirar per la seva llei universal de la gravetat.

REFERÈNCIES:

http://ca.wikipedia.org/wiki/Isaac_Newton

http://www.biografiasyvidas.com/monografia/newton/


http://www.cienciaonline.com

ESTUDI DE LES CARACTERÍSTIQUES D’UN BIOMA

Clàudia de la mata

Tundra:

Característiques:

La tundra és un bioma caracteritzat per les baixes temperatures que nomes permeten el creixement d'una vegetació herbàcia o arbustiva.

La tundra convencionalment és la zona de vegetació al nord del limit del creixement dels arbres i al sud del desert polar.

La tundra té una distribució circumpolar en l'hemisferi nord però en el hemisferi sud nomes es troba en la península antàrtica i illes adjacents.

clima:

  Estius frescos i hiverns molt freds caracteritzen la zona de la tundra, al límit més al nord del creixement vegetal. Àrees de baixa precipitació, que haurien de ser com deserts, romanen humides pel fet que l'evapotranspiració és baixa (a causa de les baixes temperatures) i el sòl congelat (permafrost) reté aigua. Sovint, els vents són severs. La longitud del dia varia al màxim amb l'estació: il•luminats tot el temps a l'estiu mentre que a l' hivern només hi ha foscor.

Aproximadament de novembre a febrer no surt el sol i estan completament a les fosques.

Aquest tipus de vegetació correspon a un clima amb temperatures mitjanes mensuals sempre per sota dels 12ºC que no permeten que creixi cap tipus d'arbre amb dimensions de port arbori, encara que hi hagi arbres com salzes ( per exemple Salix polaris) i pollancres de creixement arbustiu i de molt lenta taxa de creixement.

                                                                            Alaska

                                                                            Rússia

                                                                        nord Alaska

                                                                         

Vegetació:

És tan freda que els arbres no poden sobreviure. La vida vegetal tendeix a ser de creixement baix i, durant el breu estiu, les aus arriben en grans quantitats per alimentar-se dels insectes que neixen en aquest període. La majoria de les plantes de la tundra creixen aixafada sobre el sòl, encara aquells membres de gèneres que es presenten com arbustos o arbres més cap al sud, amb tot o part de les seves tiges, fulles, i encara flors.

                                                                            Noruega

                                                                         Groenlàndia

                                                                      

                                                                                tundra (Groenlàndia) en estiu

Fauna:

La fauna de la tundra és més aviat poc variada, ossos polars, bous mesquers, mamífers marítims, rens diversos micromamífers (que no són capaços d'excavar el sol glaçat) acompanyats de moltes aus nidificants o migratòries (oques, frarets, mussols, etc.) que s'alimenten en gran part de l'explosió de mosquits a l'estiu. Són absents els rèptils i batracis peciloterms (de sang freda)

                                                                            os polar

                                                                            carcayú

                                                                             kodiak

                                                                       buey almizclero

                                                                             caribú

Els sòls de la tundra:

En moltes zones continentals el subsòl de la tundra està permanentment glaçat (permagel o permagel) només a l'estiu es desglacen uns decímetres (entre 30cm i un metre desglaçat prop de Tiksi a Sibèria) on poden créixer i arrelar les plantes. Dins del permagel s'ha trobat vida en forma de bacteris resistents (extremòfils) que viuen i es reprodueixen en una terra glaçada al voltant de -10ºC Aquest sòl glaçat i fos a l'estiu també és un obstacle per a la construcció d'habitatges. A més el sòl de la tundra és pobre en nitrogen imprescindible per les plantes

Curiositats:

Una curiositat que he trobat ha sigut que la tundra té casi be tota la distribució situada a l’hemisferi nord i a l’hemisferi sud no hi ha casi distribució.

Referències:

http://www.jmarcano.com/nociones/bioma/tundra.html

http://ca.wikipedia.org/wiki/Tundra

Estudi de les caracteristiques d’un bioma

Anna Gómez Borja.

Praderies i estepes:

Característiques:
La principal característica d’aquest bioma és que els hiverns són molt freds i els estius calorosos. Quan es veuen alterades, les estepes/praderies, es transformen en boscos o deserts. Les praderies han estat extensament explotades per les activitats agrícoles.

Situació:
Uns tipus d'estepa són les praderies nord-americanes, les pampes argentines, l'estepa desèrtica, l'estepa fruticosa, l'estepa salina, els estepars, les timonedes, etc. En aquest Mapamundi podem veure els llocs on el podem trobar:

Fauna:
La fauna de la praderia compleix un paper fonamental en la preservació de l'equilibri natural, essencial per a la cadena alimentària. Nombroses espècies d'animals excavadors de les praderies, en remoure el sòl, modifiquen el contingut mineral d'aquest i possibiliten el creixement de les espècies vegetals. Sota terra actuen els cucs i altres invertebrats que, a més, oxigenen el sòl, juntament amb milions de bacteris que descomponen els residus orgànics. Hi ha països en els quals els animals de les praderies estan en perill d’extinció.

 Mússol

 Cérvol

 Elefant

 Estruç

Guineu

Flora:
A les zones més humides, on les pluges s'equilibren amb l'evaporació des del sòl nu i la transpiració de les plantes, abunden les herbes altes. A mesura que les precipitacions disminueixen, les herbes són més baixes i la praderia acaba convertint-se en estepa i semidesert. Les plantes s'adapten al clima, de manera que algunes creixen a l'estació càlida i altres a la tardor i primavera.

 Andropogon gerardii

 Bouteloua curtis pendula

 Bouteloua gracilis

Buchloë dactyloides

Clima:És d’un clima continental subàrid, amb un màxim de pluges estival i una època seca o més d'una, amb bastantes precipitacions durant l’any.

 Estepa africana

 Estepa australiana

Estepa europea



Curiositats:
M’ha semblat una curiositat el fet de que les estepes i les praderies regeneren a causa de la fauna i la flora. Mai estan igual, si no que canvien segons els canvis dels éssers vius que són en aquell bioma.

ESTUDI DE LES CARACTERÍSTIQUES D’UN BIOMA

Laura Fenollar:

BOSC DE CONÍFERES O TAIGÀ

Taigà és un bioma caracteritzat principalment per boscos de coníferes en un clima fred.

A Euràsia i Nord-Amèrica, són els únics llocs on s'estén aquest tipus de vegetació, ja que a l'hemisferi sud les terres emergides no arriben a latituds tan meridionals on es pugui desenvolupar aquests boscos.

Ocupa grans extensions dels països escandinaus, nord de Rússia (especialment a Sibèria), parts de Mongòlia i del Nord de la Xina, el Canadà en la seva major part i l'extrem nord dels Estats Units.

CLIMA

En el seu clima, a l'hivern les temperatures mitjanes estan sempre per sota de zero i les glaçades nocturnes continuen durant la primavera. Segueix un curt període de 30 a 45 dies lliure de temperatures negatives i a finals d'estiu ja torna a glaçar. En general la taigà es fa en zones amb temperatures d'estiu per sobre dels 10 °C.

L'hivern és molt fred però a gran part del bioma en aquesta estació hi neva poc per la presència d'un persistent anticicló. Aquest fa també que la humitat ambiental sigui baixa i amb poc vent. Durant l’època freda hi ha poques hores de llum, a causa de l’alta latitud.

A l'estiu és quan es produeix gairebé tot el creixement vegetal ajudat pel fet que és quan plou i és major la llargada dels dies.

Bosc d'Alerce (Canadà)

Sibèria (Rússia)

Sibèria (Rússia)

Taigà de picea a Alaska

Clima de taigà

Sovint es forma el que anomenen "drunken forests" literalment boscs beguts, que es formen quan la capa de permagel es fon i els arbres, al perdre el seu suport, queden inclinats en diferents direccions.

"Bosc begut"

SÒLS

A la major part d'aquest bioma el sòl està perpètuament glaçat (permagel)i només es fon la capa superficial, poc més d'un metre, on arrela la vegetació.

FAUNA

Entre els grans mamífers destaca l'ós bru o gris. També s’hi poden trobar rens que es refugien a la taigà durant l'hivern i mengen brots de coníferes i la seva escorça. A més dels óssos i els rens també hi podem trobar ants, llops, guineus i senglars (de mida més grossa que els que viuen en latituds més meridionals). També hi ha molts petits mamífers i unes 300 espècies d'ocells dels quals només una trentena hi hivernen.

Guineu

Llop

Ós bru

Rens

Senglar

FLORA I VEGETACIÓ

Hi ha dos tipus de taigà la d'arbredes denses amb molsa al sotabosc i la d'arbredes clares amb líquens.

Les espècies de la taigà ocupen gran part del territori i per tant la vegetació domina el paisatge.

A la taigà hi creixen principalment coníferes: El pi roig, que és una subespècie diferent de la que creix en llocs més meridionals i diferents espècies d'avets i Picea, que es troben a Euràsia i Nord-Amèrica. Bedolls i pollancres també es troben com a successió natural després dels incendis o al costat dels rius. A més, s’hi poden trobar diferents tipus de molsa, que recobreixen el sotabosc. Entre els petits arbusts és molt corrent el nabiu.

 Avet

 Bedoll

 Pi roig

Picea

Pollancre

CURIOSITATS

Una curiositat és que la paraula taigà és un préstec de l'idioma rus i aquest de les llengües turques. Es fa servir tant per Euràsia com per a Nordamèrica, que són els únics llocs on s'estén aquest tipus de vegetació, ja que a l'hemisferi sud les terres emergides no arriben a latituds tan meridionals on es pugui desenvolupar aquests boscos. També, cal saber que “bosc de coníferes” és un sinònim de taigà.

REFERÈNCIES 

http://ca.wikipedia.org/wiki/Taig%C3%A0