ESTUDI DE LES CARACTERÍSTIQUES D’UN BIOMA

Clàudia de la mata

Tundra:

Característiques:

La tundra és un bioma caracteritzat per les baixes temperatures que nomes permeten el creixement d'una vegetació herbàcia o arbustiva.

La tundra convencionalment és la zona de vegetació al nord del limit del creixement dels arbres i al sud del desert polar.

La tundra té una distribució circumpolar en l'hemisferi nord però en el hemisferi sud nomes es troba en la península antàrtica i illes adjacents.

clima:

  Estius frescos i hiverns molt freds caracteritzen la zona de la tundra, al límit més al nord del creixement vegetal. Àrees de baixa precipitació, que haurien de ser com deserts, romanen humides pel fet que l'evapotranspiració és baixa (a causa de les baixes temperatures) i el sòl congelat (permafrost) reté aigua. Sovint, els vents són severs. La longitud del dia varia al màxim amb l'estació: il•luminats tot el temps a l'estiu mentre que a l' hivern només hi ha foscor.

Aproximadament de novembre a febrer no surt el sol i estan completament a les fosques.

Aquest tipus de vegetació correspon a un clima amb temperatures mitjanes mensuals sempre per sota dels 12ºC que no permeten que creixi cap tipus d'arbre amb dimensions de port arbori, encara que hi hagi arbres com salzes ( per exemple Salix polaris) i pollancres de creixement arbustiu i de molt lenta taxa de creixement.

                                                                            Alaska

                                                                            Rússia

                                                                        nord Alaska

                                                                         

Vegetació:

És tan freda que els arbres no poden sobreviure. La vida vegetal tendeix a ser de creixement baix i, durant el breu estiu, les aus arriben en grans quantitats per alimentar-se dels insectes que neixen en aquest període. La majoria de les plantes de la tundra creixen aixafada sobre el sòl, encara aquells membres de gèneres que es presenten com arbustos o arbres més cap al sud, amb tot o part de les seves tiges, fulles, i encara flors.

                                                                            Noruega

                                                                         Groenlàndia

                                                                      

                                                                                tundra (Groenlàndia) en estiu

Fauna:

La fauna de la tundra és més aviat poc variada, ossos polars, bous mesquers, mamífers marítims, rens diversos micromamífers (que no són capaços d'excavar el sol glaçat) acompanyats de moltes aus nidificants o migratòries (oques, frarets, mussols, etc.) que s'alimenten en gran part de l'explosió de mosquits a l'estiu. Són absents els rèptils i batracis peciloterms (de sang freda)

                                                                            os polar

                                                                            carcayú

                                                                             kodiak

                                                                       buey almizclero

                                                                             caribú

Els sòls de la tundra:

En moltes zones continentals el subsòl de la tundra està permanentment glaçat (permagel o permagel) només a l'estiu es desglacen uns decímetres (entre 30cm i un metre desglaçat prop de Tiksi a Sibèria) on poden créixer i arrelar les plantes. Dins del permagel s'ha trobat vida en forma de bacteris resistents (extremòfils) que viuen i es reprodueixen en una terra glaçada al voltant de -10ºC Aquest sòl glaçat i fos a l'estiu també és un obstacle per a la construcció d'habitatges. A més el sòl de la tundra és pobre en nitrogen imprescindible per les plantes

Curiositats:

Una curiositat que he trobat ha sigut que la tundra té casi be tota la distribució situada a l’hemisferi nord i a l’hemisferi sud no hi ha casi distribució.

Referències:

http://www.jmarcano.com/nociones/bioma/tundra.html

http://ca.wikipedia.org/wiki/Tundra

Estudi de les caracteristiques d’un bioma

Anna Gómez Borja.

Praderies i estepes:

Característiques:
La principal característica d’aquest bioma és que els hiverns són molt freds i els estius calorosos. Quan es veuen alterades, les estepes/praderies, es transformen en boscos o deserts. Les praderies han estat extensament explotades per les activitats agrícoles.

Situació:
Uns tipus d'estepa són les praderies nord-americanes, les pampes argentines, l'estepa desèrtica, l'estepa fruticosa, l'estepa salina, els estepars, les timonedes, etc. En aquest Mapamundi podem veure els llocs on el podem trobar:

Fauna:
La fauna de la praderia compleix un paper fonamental en la preservació de l'equilibri natural, essencial per a la cadena alimentària. Nombroses espècies d'animals excavadors de les praderies, en remoure el sòl, modifiquen el contingut mineral d'aquest i possibiliten el creixement de les espècies vegetals. Sota terra actuen els cucs i altres invertebrats que, a més, oxigenen el sòl, juntament amb milions de bacteris que descomponen els residus orgànics. Hi ha països en els quals els animals de les praderies estan en perill d’extinció.

 Mússol

 Cérvol

 Elefant

 Estruç

Guineu

Flora:
A les zones més humides, on les pluges s'equilibren amb l'evaporació des del sòl nu i la transpiració de les plantes, abunden les herbes altes. A mesura que les precipitacions disminueixen, les herbes són més baixes i la praderia acaba convertint-se en estepa i semidesert. Les plantes s'adapten al clima, de manera que algunes creixen a l'estació càlida i altres a la tardor i primavera.

 Andropogon gerardii

 Bouteloua curtis pendula

 Bouteloua gracilis

Buchloë dactyloides

Clima:És d’un clima continental subàrid, amb un màxim de pluges estival i una època seca o més d'una, amb bastantes precipitacions durant l’any.

 Estepa africana

 Estepa australiana

Estepa europea



Curiositats:
M’ha semblat una curiositat el fet de que les estepes i les praderies regeneren a causa de la fauna i la flora. Mai estan igual, si no que canvien segons els canvis dels éssers vius que són en aquell bioma.