Clàudia de la mata
Tundra:
Característiques:
La tundra és un bioma caracteritzat per les baixes temperatures que nomes permeten el creixement d'una vegetació herbàcia o arbustiva.
La tundra convencionalment és la zona de vegetació al nord del limit del creixement dels arbres i al sud del desert polar.
La tundra té una distribució circumpolar en l'hemisferi nord però en el hemisferi sud nomes es troba en la península antàrtica i illes adjacents.
clima:
Estius frescos i hiverns molt freds caracteritzen la zona de la tundra, al límit més al nord del creixement vegetal. Àrees de baixa precipitació, que haurien de ser com deserts, romanen humides pel fet que l'evapotranspiració és baixa (a causa de les baixes temperatures) i el sòl congelat (permafrost) reté aigua. Sovint, els vents són severs. La longitud del dia varia al màxim amb l'estació: il•luminats tot el temps a l'estiu mentre que a l' hivern només hi ha foscor.
Aproximadament de novembre a febrer no surt el sol i estan completament a les fosques.
Aquest tipus de vegetació correspon a un clima amb temperatures mitjanes mensuals sempre per sota dels 12ºC que no permeten que creixi cap tipus d'arbre amb dimensions de port arbori, encara que hi hagi arbres com salzes ( per exemple Salix polaris) i pollancres de creixement arbustiu i de molt lenta taxa de creixement.
Rússia
nord Alaska
Vegetació:
És tan freda que els arbres no poden sobreviure. La vida vegetal tendeix a ser de creixement baix i, durant el breu estiu, les aus arriben en grans quantitats per alimentar-se dels insectes que neixen en aquest període. La majoria de les plantes de la tundra creixen aixafada sobre el sòl, encara aquells membres de gèneres que es presenten com arbustos o arbres més cap al sud, amb tot o part de les seves tiges, fulles, i encara flors.
Groenlàndia
tundra (Groenlàndia) en estiu
Fauna:
La fauna de la tundra és més aviat poc variada, ossos polars, bous mesquers, mamífers marítims, rens diversos micromamífers (que no són capaços d'excavar el sol glaçat) acompanyats de moltes aus nidificants o migratòries (oques, frarets, mussols, etc.) que s'alimenten en gran part de l'explosió de mosquits a l'estiu. Són absents els rèptils i batracis peciloterms (de sang freda)
os polar
carcayú
kodiak
buey almizclero
caribú
Els sòls de la tundra:
En moltes zones continentals el subsòl de la tundra està permanentment glaçat (permagel o permagel) només a l'estiu es desglacen uns decímetres (entre 30cm i un metre desglaçat prop de Tiksi a Sibèria) on poden créixer i arrelar les plantes. Dins del permagel s'ha trobat vida en forma de bacteris resistents (extremòfils) que viuen i es reprodueixen en una terra glaçada al voltant de -10ºC Aquest sòl glaçat i fos a l'estiu també és un obstacle per a la construcció d'habitatges. A més el sòl de la tundra és pobre en nitrogen imprescindible per les plantes
Curiositats:
Una curiositat que he trobat ha sigut que la tundra té casi be tota la distribució situada a l’hemisferi nord i a l’hemisferi sud no hi ha casi distribució.
Referències:
http://www.jmarcano.com/nociones/bioma/tundra.html
http://ca.wikipedia.org/wiki/Tundra