Laura Fenollar:
BOSC DE CONÍFERES O TAIGÀ
BOSC DE CONÍFERES O TAIGÀ
Taigà és un bioma caracteritzat principalment per boscos de coníferes en un clima fred.
A Euràsia i Nord-Amèrica, són els únics llocs on s'estén aquest tipus de vegetació, ja que a l'hemisferi sud les terres emergides no arriben a latituds tan meridionals on es pugui desenvolupar aquests boscos.
Ocupa grans extensions dels països escandinaus, nord de Rússia (especialment a Sibèria), parts de Mongòlia i del Nord de la Xina, el Canadà en la seva major part i l'extrem nord dels Estats Units.
En el seu clima, a l'hivern les temperatures mitjanes estan sempre per sota de zero i les glaçades nocturnes continuen durant la primavera. Segueix un curt període de 30 a 45 dies lliure de temperatures negatives i a finals d'estiu ja torna a glaçar. En general la taigà es fa en zones amb temperatures d'estiu per sobre dels 10 °C.
L'hivern és molt fred però a gran part del bioma en aquesta estació hi neva poc per la presència d'un persistent anticicló. Aquest fa també que la humitat ambiental sigui baixa i amb poc vent. Durant l’època freda hi ha poques hores de llum, a causa de l’alta latitud.
A l'estiu és quan es produeix gairebé tot el creixement vegetal ajudat pel fet que és quan plou i és major la llargada dels dies.
Bosc d'Alerce (Canadà)
Sibèria (Rússia)
Sibèria (Rússia)
Taigà de picea a Alaska
Clima de taigà
Sovint es forma el que anomenen "drunken forests" literalment boscs beguts, que es formen quan la capa de permagel es fon i els arbres, al perdre el seu suport, queden inclinats en diferents direccions.
"Bosc begut"
SÒLS
A la major part d'aquest bioma el sòl està perpètuament glaçat (permagel)i només es fon la capa superficial, poc més d'un metre, on arrela la vegetació.
FAUNA
Entre els grans mamífers destaca l'ós bru o gris. També s’hi poden trobar rens que es refugien a la taigà durant l'hivern i mengen brots de coníferes i la seva escorça. A més dels óssos i els rens també hi podem trobar ants, llops, guineus i senglars (de mida més grossa que els que viuen en latituds més meridionals). També hi ha molts petits mamífers i unes 300 espècies d'ocells dels quals només una trentena hi hivernen.
Guineu
Llop
Ós bru
Rens
Senglar
FLORA I VEGETACIÓ
Hi ha dos tipus de taigà la d'arbredes denses amb molsa al sotabosc i la d'arbredes clares amb líquens.
Les espècies de la taigà ocupen gran part del territori i per tant la vegetació domina el paisatge.
A la taigà hi creixen principalment coníferes: El pi roig, que és una subespècie diferent de la que creix en llocs més meridionals i diferents espècies d'avets i Picea, que es troben a Euràsia i Nord-Amèrica. Bedolls i pollancres també es troben com a successió natural després dels incendis o al costat dels rius. A més, s’hi poden trobar diferents tipus de molsa, que recobreixen el sotabosc. Entre els petits arbusts és molt corrent el nabiu.
Avet
Bedoll
Pi roig
Picea
Pollancre
CURIOSITATS
Una curiositat és que la paraula taigà és un préstec de l'idioma rus i aquest de les llengües turques. Es fa servir tant per Euràsia com per a Nordamèrica, que són els únics llocs on s'estén aquest tipus de vegetació, ja que a l'hemisferi sud les terres emergides no arriben a latituds tan meridionals on es pugui desenvolupar aquests boscos. També, cal saber que “bosc de coníferes” és un sinònim de taigà.
REFERÈNCIES
http://ca.wikipedia.org/wiki/Taig%C3%A0
