lunes, 27 de diciembre de 2010

ESTUDI DE LES CARACTERÍSTIQUES D’UN BIOMA


Laura Fenollar:

BOSC DE CONÍFERES O TAIGÀ

Taigà és un bioma caracteritzat principalment per boscos de coníferes en un clima fred.

A Euràsia i Nord-Amèrica, són els únics llocs on s'estén aquest tipus de vegetació, ja que a l'hemisferi sud les terres emergides no arriben a latituds tan meridionals on es pugui desenvolupar aquests boscos.
Ocupa grans extensions dels països escandinaus, nord de Rússia (especialment a Sibèria), parts de Mongòlia i del Nord de la Xina, el Canadà en la seva major part i l'extrem nord dels Estats Units.


CLIMA
En el seu clima, a l'hivern les temperatures mitjanes estan sempre per sota de zero i les glaçades nocturnes continuen durant la primavera. Segueix un curt període de 30 a 45 dies lliure de temperatures negatives i a finals d'estiu ja torna a glaçar. En general la taigà es fa en zones amb temperatures d'estiu per sobre dels 10 °C.
L'hivern és molt fred però a gran part del bioma en aquesta estació hi neva poc per la presència d'un persistent anticicló. Aquest fa també que la humitat ambiental sigui baixa i amb poc vent. Durant l’època freda hi ha poques hores de llum, a causa de l’alta latitud.
A l'estiu és quan es produeix gairebé tot el creixement vegetal ajudat pel fet que és quan plou i és major la llargada dels dies.


Bosc d'Alerce (Canadà)

Sibèria (Rússia)

Sibèria (Rússia)

Taigà de picea a Alaska

Clima de taigà




Sovint es forma el que anomenen "drunken forests" literalment boscs beguts, que es formen quan la capa de permagel es fon i els arbres, al perdre el seu suport, queden inclinats en diferents direccions.

"Bosc begut"
SÒLS
A la major part d'aquest bioma el sòl està perpètuament glaçat (permagel)i només es fon la capa superficial, poc més d'un metre, on arrela la vegetació.


FAUNA
Entre els grans mamífers destaca l'ós bru o gris. També s’hi poden trobar rens que es refugien a la taigà durant l'hivern i mengen brots de coníferes i la seva escorça. A més dels óssos i els rens també hi podem trobar ants, llops, guineus i senglars (de mida més grossa que els que viuen en latituds més meridionals). També hi ha molts petits mamífers i unes 300 espècies d'ocells dels quals només una trentena hi hivernen.

Guineu
Llop

Ós bru

Rens

Senglar



FLORA I VEGETACIÓ
Hi ha dos tipus de taigà la d'arbredes denses amb molsa al sotabosc i la d'arbredes clares amb líquens.
Les espècies de la taigà ocupen gran part del territori i per tant la vegetació domina el paisatge.
A la taigà hi creixen principalment coníferes: El pi roig, que és una subespècie diferent de la que creix en llocs més meridionals i diferents espècies d'avets i Picea, que es troben a Euràsia i Nord-Amèrica. Bedolls i pollancres també es troben com a successió natural després dels incendis o al costat dels rius. A més, s’hi poden trobar diferents tipus de molsa, que recobreixen el sotabosc. Entre els petits arbusts és molt corrent el nabiu.

 Avet

 Bedoll

 Pi roig

Picea

Pollancre



CURIOSITATS
Una curiositat és que la paraula taigà és un préstec de l'idioma rus i aquest de les llengües turques. Es fa servir tant per Euràsia com per a Nordamèrica, que són els únics llocs on s'estén aquest tipus de vegetació, ja que a l'hemisferi sud les terres emergides no arriben a latituds tan meridionals on es pugui desenvolupar aquests boscos. També, cal saber que “bosc de coníferes” és un sinònim de taigà.


REFERÈNCIES 
http://ca.wikipedia.org/wiki/Taig%C3%A0












viernes, 5 de noviembre de 2010

Tema 2

TEMA 2: METEORITZACIÓ I EROSIÓ


METEORITZACIÓ
Hi ha dos tipus de meteorització:

La meteorització física o la química.

La meteorització física consisteix en una fragmentació de la roca que no comporta canvis en la composició química.

De meteorització física n'hi ha de quatre tipus: congelació de l'aigua, canvis de temperatura, éssers vius, sal.


La meteorització química consisteix en l'alteració de la composició química de les roques.
Els principals agents són l'aigua i les temperatures elevades. La meteorització química és màxima en ambients càlids i amb pluviositat i humitat elevades.
Altres agents com el diòxid de carboni i l'oxigen originen molts productes d'alteració, com per exemple els carbonats i els òxids.

EROSIÓ
L'erosió és el conjunt de processos que descomponen i destrueixen les roques.
Les forces que les aigües dels rius i dels torrents i el gel de les glaceres exerceixen sobre les roques les desgasten. Amb el pas del temps s'acaba formant una vall. L'aigua i el gel són agents erosius.
Quan l'acció dels agents erosius es produeix sobre roques de duresa diferent, l'erosió s'anomena diferencial.


EL TRANSPORT
El transport és el procés d'enllaç entre la destrucció produïda per l'erosió d'una forma de paisatge i la construcció per sedimentació d'una de nova.
Les conseqüències del transport són que, mentre dura, les partícules es desgasten a causa del fregament que es produeix entre aquestes, i segons la seva composició, o bé s'arrodoneixen, o bé arriben a dissoldre's.


LA SEDIMENTACIÓ
La sedimentació és el procés de deposició de les partícules arrencades de les roques.
Les zones en què es produeix la sedimentació s'anomenen conques sedimentàries.
Hi han dos tipus de conques sedimentàries: les continentals i les marines.





REFERÈNCIES

Llibre digital de ciències de la naturalesa, 2n ESO (ed. Digital text)

Llibre de ciències naturalesa, 2n ESO (ed. Barca nova)

Laura Fenollar

Tema 2

TEMA 2: MODELAT FLUVIAL


L'aigua és un agent erosiu que presenta dues accions contraposades: una de destructora i una altra de constructora. Aquest procés es dóna tant als rius com al mar.
Les aigües dels torrents, les rieres i els rius són agents geològics de primer ordre.


 L'acció erosiva dels torrents, les rieres i els rius és diferent al llarg del curs del riu, el qual es pot dividir en tres trams: curs superior, curs mitjà i curs inferior.

Curs: Superior.
Acció geològica: És el més proper al naixement; les aigües baixen amb molta força, efectuen una erosió intensa i transporten molts materials.
Accidents més importants: Les estructures que es produeixen són formes típicament erosives: hi ha força cascades, salts d'aigua i ràpids, la vall té forma de V molt tancada i quan el riu discorre sobre roques dures pot formar gorges o congostos.

La Foradada - L'Esquirol  (Osona)



 Curs superior - Riu Xúquer


Curs: Mitjà.
Acció geològica: La vall fluvial s'eixampla i el pendent es fa més suau, les aigües discorren amb menys i, per tant, la capacitat erosiva i de transport és menys important que en el curs superior.
Accidents més importants: Els meandres.



Curs mitjà - Riu Xúquer


Curs: Inferior.
Acció geològica: Correspon a la desembocadura i a la zona immediatament superior.
Accidents més importants: Principalment, l'estuari i el delta. També es poden formar terrasses i meandres.


Curs inferior - Riu Xúquer





REFERÈNCIES

Llibre digital de ciències de la naturalesa, 2n ESO (ed. Digital text)

Llibre de ciències naturalesa, 2n ESO (ed. Barca nova)

Laura Fenollar

Tema 2


TEMA 2: MODELAT COSTANER

Els agents erosius són les onades, les marees i les corrents marines. També hi té a veure la direcció, la velocitat i la força del vent.

Accidents més importants
Alguns accidents mes importants són:
-penya-segat
-platges
-delta
Penya-segat: Es produeix quan les onades de una costa pica a les roques.
De la platja de les catedrals (Ribadeo)






Platges: estan formades a les costes baixes per la sedimentació dels materials transportats i dipositas al mar.



Delta: si un riu quan desemboca, ho fa per una plataforma molt ample i que hi hagin corrents, els materials que aporta es queden en la desembocadura i si forma el delta.





REFERÈNCIES

- Llibre de ciències naturals, 2n ESO (Ed.Barcanova)
- Llibre digital de ciències naturals, 2n ESO (plataforma eleven)

Clàudia de la Mata

Tema 2

TEMA 2:MODELAT EÒLIC

El vent normalment, no te gaire força per arrencar els materials de mida mes gran, ni per transportar-los gaire lluny. Transportar els materials més grans o més petit, més lluny o més aprop és depèn de la velocitat del vent i la força.

Accidents més importants:
Alguns dels accidents més importants són:
-dunes i platges
-formes de bolets
-cavitats


Dunes i platges: En zones sense vegetació, perden alguns dels elements més fins de la seva superfície, i desprès s'acumulen en altres zones. 


Desert del Sahara (Líbia)






Formes de bolets: Les partícules que es mouen en nivells de lliscament, poden modelar les roques en forma de bolet.



Ciutat encantada (Cuenca)






Cavitats: Les partícules que es mouen en nivells més alts, es més posible que es produeixin grans cavitats.


De la cova del lladre





REFERÈNCIES

- Llibre de ciències naturals, 2n ESO (Ed.Barcanova)
- Llibre digital de ciències naturals, 2n ESO (plataforma eleven)

Clàudia de la Mata